divendres, 10 de gener del 2014

Arreveure!

Tot llarg camí va tancant portes, i en va obrint d'altres. Aquesta és la última entrada que duré a terme per el moment. Finalitza el primer semestre en aquesta facultat i he de dir que ha estat un semestre ple de nous aprenentatges, noves amistats, nous coneixements, noves persones que entren en la teva vida... 
Aquest bloc en general m'ha servit per aprendre noves eines i poder-les incorporar en el meu dia a dia i sobretot en un futur. Per això no descarto la possibilitat de tornar a obrir aquest bloc, tot i que no l'actualitzaria amb informacions de classe, sinó potser amb vivències pròpies, i aspectes que em cridessin l'atenció.

Per acabar aquesta última entrada m'agradaria compartir una imatge de Joan Turu. 

" Educar és facilitar les condicions perquè els nens i nenes puguin ser qui ja són" 



Moltes gràcies i fins aviat!!!

Feliç acomiadament amb Swing!

Per finalitzar el semestre, els membres de la coral conjuntament amb un grup de ex alumnes i un altre coral, vam fer un petit però intens concert de nadal amb un toc de Swing. 
Ens vam reunir tots a l'auditori de la universitat, i allà amb els nostres companys, familiars i amics de públic vam poder gaudir cantant les cançons que durant tot el semestre havíem assajat. 
Va ser una experiència molt gratificant per a mi, ja que va venir a veure'm força gent, i vaig gaudir molt de poder compartir-ho amb tota aquesta gent.
A continuació us enllaço el vídeo sencer del concert. Val la pena!




Malgrat la boira, CAL CAMINAR!

La tercera i última part del llibre Va de mestres, m'ha commogut i un dels aspectes que remarco molt i del que parla molt aquest llibre és el de la FELICITAT. És imprescindible que les persones estiguem plenes de felicitat. Tot i que hi ha molts tipus de felicitat o hi han molts graus de felicitat millor dit, crec que aquella que realment ens omple del tot( almenys a mi) és la que te a veure amb moments viscuts, experiències, vivències úniques que comparteixes al llarg de la vida amb aquelles persones que estimes i que precisament estan a la teva vida perques són felicitat. Aquells moments que queden gravats a la memòria i al cap i a la fi, el que queda sempre de les nostres vivències és això, records de temps passats als que molts cops jo desitjaria tornar, per que m'han donat plena felicitat. De cara als nens es fonamental que visquin  el més feliços possible. Com diu al llibre els nens van a l'escola aprendre i no a divertir-se, però el possible aprendre sense divertir-se? Penso que una unió d'aquests dos conceptes hauria de ser la clau de qualsevol mestre, i la clau per a formar persones amb esperit crític, amb ganes d'aprendre i de qüestionar-s'ho tot. Al cap i a la fi, aquests petits nens i nenes que tindrem per alumnes seran qui en un futur compartiran lloc en aquest món amb nosaltres, per tant d'una forma o una altre haurem de conviure amb ells.  Personalment tinc una filosofia de vida molt positiva, m'agrada anar destacant i desentonant quan potser la gent del meu voltant ho veu estrany o em mira de manera rara, és el que mes m'agrada, puc semblar una persona molt reservada, per dins meu tinc tanta vida i la gent que em coneix sap que ho puc expressat molt bé. Soc d'aquelles persones que sempre intenta veure alguna cosa positiva, per petita que sigui, i que es veritat que no es possible viure sempre en una constant felicitat, hi ha èpoques millor i pitjors, però no acostumo a martiritzar-me massa, visc el moment i precisament ara estic en un moment de plena felicitat i en el que m'agradaria menjar-me el món.

L'aspecte que parla de bondat també el remarco. El fet de tenir bondat penso que com diuen els autors, no es pot explicar, sinó que s'ha de demostrar, i amb la pràctica és com s'aprèn. és per això que en un futur quan tingui la oportunitat d'educar com a mestres, intentaré que els meus nens i nenes sigui bondadosos, més que intel·ligents. Pot ser una persona és molt intel·ligent però com dèiem en una de les classes de seminari, si no te un bon fons, si no te  un bon cor, ja pot ser el més intel·ligent del món, que no arribarà enlloc.

En definitiva, ser mestre no és ni ha estat mai fàcil, però poc a poc i amb bona lletra, si unim tots les mateixes idees aconseguirem deixar petjada i fer d'aquest món una mica millor del que ho és ara.


La imatge, resumeix molt bé en una frase el que tots i totes hauríem de fer, VIURE! Cada dia és únic, encara que sembli que no, em de pensar que tenim molta sort de ser qui som i d'estar on estem, per experiència i vivències puc dir que soc afortunada de viure on visc i de tenir a qui tinc al meu costat. per això jo no deixo de viu-re ni tant sols un dia! I vosaltres???!!!




Mireu, Taxonomies de Bloom!


Avui m'agradaria compartir amb vosaltres un concepte que penso que és molt útil. La taxonomia de Bloom. Aquesta eina es la que ens ajudarà a identificar quines son les habilitats cognitives que treballem quan fem una tasca determinada. Com veiem a la imatge d'acontinuació, te forma de piràmide i si la observem amb atenció, podem veure que la part més baixa són les activitats bàsiques, i a mida que es va pujant, van sorgint les activitats més complexes i avançades






A l'any 2008, es va fer una nova revisió i és la que anomenem "Taxonomia de Bloom per a l'era Digital". El que canviar es que van completar cada categoria amb verbs i eines del món digital que donen la possibilitat a que es desenvolupin unes certes habilitats per recordar, comprendre, aplicar, analitzar, avaluar i crear.


Nosaltres, durant aquest semestre hem fet ús de diferents eines, per tant em desenvolupat cada una de les habilitats citades anteriorment. A continuació trobareu un full Excel mostrant tot allò que hem treballat.

Espero que us hagi semblat interessant aquesta manera de recopilar la informació! 
Fins la pròxima!

Fonamentem l'aprenentatge amb l'ordinador


A classe ens han fet reflexionar que l'aprenentatge amb l'ordinador és molt important i es poden trobar quatre metàfores per ensenyar amb l'ordinador, és a dir, quatre tipus diferents:

1. La metàfora tutorial: l'ordinador com a tutor

Aquesta metàfora el que te de positiu és que el mestre no ha de corregir, ja que l'ordinador ho fa directament per si sol. Pot tenir algun aspecte negatiu, i es que el tutor d'aquesta manera no pot saber si l'alumne està aprenent i esta fent els exercicis indicats ja que no pot fer preguntes per veure si els alumnes entenen allò que estan parlant i ja s'ha explicat a classe. 

2. La metàfora de la construcció: l'ordinador com a alumne

L'estudiant és qui ensenya a l'objecte de l'ordinador a fer el que ha d'aprendre i així alhora l'alumne està aprenent. Un exemple és el del http//scratch.mit.edu on l'estudiant a d'ensenyar el gat.




3. La metàfora del laboratori: l'ordinador com a simulador

Amb aquesta metàfora ensenyes amb l'ordinador simulant un exemple de la vida real. 
Per exemple un joc de fer créixer una planta. Així alhora ensenyes al nen com afavorir el creixement de la planta i el que pot passar si no la regues o si la regues molt. Seguidament una fotografia d'aquest joc anomenat doctora xinxeta:


4. La metàfora de la caixa d'eines: l'ordinador com a eina

L'última metàfora serveix per tenir eines que no podem utilitzar sense l'ordinador com per exemple: desfer, refer, copiar, enganxar, fer pòsters multimèdia, crear conjuntament.

Fonts consultades:http://gestioinformacioeducacio.blogspot.com.es/2012/12/conceptualitzacio-de-la-naturalesa-de_3920.html

Canal RSS i Blogroll

El RSS permet afegir al teu bloc continguts actualitzats com per exemple notícies o pàgines d'altres blocs que més t'interessin. Es tracta d'una difusió de continguts. El meu bloc consta de RSS del mateix bloc perquè altres companys puguin afegir-lo. 
També consta d'un llistat de blocs de companys de classe o dit d'una manera més tècnica "Blogroll", el qual he afegit també amb aquest sistema amb un gadget. 
A continuació veureu el resultat.

Ja tinc etiquetes!

Les etiquetes són una de les eines més eficaces que em treballat ja que ens permet accedir a una entrada sense necessitat d'estar-la buscant. 
El sistema de recerca va relacionat amb la paraula clau amb la qual té relació l'entrada. Les etiquetes és mostren al final de cada entrada i un cop ja tens varies entrades i per tants varies etiquetes, pots crear una visió general en forma de núvol o de llista.
La que veureu a continuació és la meva del bloc, i estan en forma de núvol. Us agrada?










dijous, 9 de gener del 2014

El llibre maravellós

Per finalitzar les classes de plàstica, el que ens va proposar la professora és fer en grup diverses instal·lacions a partir d'un poema que nosaltres podiem escollir de Joana Raspall.
El poema que el meu grup i jo vam escollir és el següent:

El llibre maravellós

Tinc un llibre fer
amb pètals de rosa,
i olor a maduixa.
Per fer lletres d'or,
una papallona
s'hi espolsa les ales,
i el sol les dibuixa.

A partir del poema vam crear la nostra instal·lació, i a continuació veureu una presentació d'imatges feta per nosaltres, que ens van servir per inspirar-nos per a fer la nostra pròpia instal·lació.








La Viquipedia!



El tema d'avui és La Viquipèdia. Vam estar parlant varis dies d'aquest tema a classe i vam analitzar tot el que aquesta eina contenia. Per començar vam veure els cinc pilars bàsics. A continuació posaré una fotografia d'aquests:


I si os interessa el tema de la Viquipèdia i en voleu saber més, aquí us deixo un vídeo del Youtube per poder experimentar més!
















Per fer aquesta entrada, he fet una ullada al blog de la meva companya Mari Carmen

Miquel Martí i Pol

A les passades últimes classes de COED un cop acabat el treball d'identitat i terriroi i Bon comunicador, vam començar a recitar poemes que nosaltres mateixos vam escollir. El que jo vaig triar és de Miquel Martí i Pol i es titula " Pa amb xocolata". Me'l van ensenyar de ven petita i sempre m'ha agradat.

Pa amb xocolata

Un bon tros de xocolata

i un bocí petit de pa

són la solució més bona

per berenar.

El pa sempre allarga massa,

la xocolata fa curt,

i així el compte de la vella

mai no surt.

Però si no surt el compte

tant se val, que res no hi ha

com el pa i la xocolata

per berenar.


Miquel Martí i Pol










Tot és provar-ho.

El passat 24 de novembre vaig anar a l'auditori de Barcelona. Mai havia estat en un concert simfònic com aquests, i en un primer moment, al explicar-nos que hauríem d’anar a un, la idea que se’m va passar pel cap no va ser massa bona, vaig pensar que seria bastant avorrit ja que a mi aquest tipus de música mai m’ha agradat. La idea d’anar en grup, i triar el dia i la sessió més convenien al nostre horari va beneficiar l’activitat i las ganes d’anar-hi. Conjuntament amb el meu grup, vam escollir una sessió de diumenge al matí, tot i que havent viscut la experiència, penso que potser per a mi hagués estat millor escollir un altre horari, ja que els diumenges pot ser estic massa adormida de la nit anterior. Concretament vam anar a veure “La tità de Mahler”. Aquesta obra es va dividir en dos parts. La primera va constar d’una peça tocada amb violí, la que em va agradar molt. Vaig aprofitar per tancar els ulls, relaxar-me i visualitzar una mica aquells pensaments del dia a dia. També em va fer tornar a la nit anterior i en general a tots els moments que passo amb persones a les que estimo. Em va fer posar-me la pell de gallina al vindre’m al cap moments fantàstics amb la meva parella, moments que la màgia de la música fan que siguin tant presents i reals com cap altre. Al ser un fragment de mitja hora, no sem va fer llarg i vaig poder-lo gaudir. En canvi la segona part va ser diferent. Va ser un concert d’una hora en el que al començament van començar sonant famílies d’instruments per separat, poc a poc es van anar incorporant més, però no va ser fins ven passada una estona no van començar a sonar tots alhora, i va ser quan més em va agradar el concert. Les diferents tonalitats i ritmes, la barreja de melodies em va fascinar i vaig gaudir d’aquells instants. També m'agradaria remarcar que el tipus de gent qui hi anava era un públic en concret, molta gent gran sobretot, era difícil veure a un grup de joves com nosaltres. Sincerament jo segurament no hagués anat mai a un concert d’aquest tipus ja que com he dit abans no em cridava la atenció, però un cop havent-la viscut, no m'importaria d’aquí un temps tornar-hi i reviure experiència.

Junts anem més lluny...

El passat 7 de Desembre vaig participar al Gran Recapte conjuntament amb la Carla i dues amigues més. Aquest any no va ser com l'any passat. El darrer any també vaig participar en El Gran Recapte, però estava en un supermercat, parlant amb gent i donant arguments per que participessin amb aquesta causa. Aquest any he estat al ZAL de Zona Franca(Prat). Allà es on es destinaven totes les caixes enormes plenes dels aliments recollits durant les setmanes del recapte. La nostre feina era classificar els aliments per tipus, per exemple, els sucs, els productes de bebès, productes de nadal, llegums, sal, sucre, etc. Vam estar 4 hores que és el que durava el nostre torn classificant aliments. Pot semblar molta estona, però és entretingut, a mi m'agrada fer-ho a més si vas acompanyat d'amics sempre és molt millor. Als torns hi havia música i es un fet que també ajudava molt més i motivava molt a tots els que estàvem treballant allà. En algun moment, parava de fer el que estava fent i mirava al meu voltant, un lloc immens amb un munt de persones coordinades i treballant cohesionadament per poder fer aquest món una mica millor, per poder ajudar a totes aquelles famílies que no poden permetre's una alimentació. Dedicant temps que no recuperarem per fer un acte així penso que és molt gratificant. Em sento molt feliç de poder dedicar el meu temps en coses així. Pot ser hi ha gent que diria, per estar de peu quatre hores i carregar caixes, prefereixo sortir amb els amics o quedar-me a casa, i m'esgarrifa pensar que pot haver gent així, però quan tens als amics allà i alhora veus a tota aquella gent... és una sensació increïble i em sento completament plena per haver col·laborat i haver posat un altre petit granet de sorra per aconseguir recrear un món millor. Recomano totalment la experiència en aquest voluntariat especialment perquè l'he viscut.


Os presento a la Bromera!

Aquesta és la història de la bromera. Una bruixa que vaig conèixer fa molts anys a la que li agrada molt el pa amb tomàquet. Tot va començar quan passejant tranquil·lament pel carrer dirigint-me a l’escola per anar a treballar, de sobte un tros d’escombra em va caure al cap. Seguidament vaig haver d’estirar els braços perquè una cosa estranya queia amb força i pesadament... AAAAGH! ÉRA UNA BRUIXAA! Jo pensava que del cel hi queia pluja, neu, havia sentit a parlar fins i tot de la pluja de granotes, però fins aquell dia no en sabia res de la pluja de bruixes. Aquesta bruixa en concret, era exigent, rondinaire, lletja, però màgica, especial i molt sàvia... Tota l’estona em preguntava on estava el mecànic, i es que el que volia era arreglar la seva escombra. Vaig decidir acompanyar-la al mecànic , però aquest ens va dir que no volia tractes amb bruixes, llavors vaig pensar en emportar-me-la a casa... i quin viatge que em va donar, quina pallissa de bruixa, queixant-se i rondinant per tot! Per sort va callar quan li vaig plantar damunt la taula un bon plat amb dues llesques de pa amb tomàquet. Després va seure al sofà i mentre mirava un partit de futbol va demanar-me crispetes de colors i moooltes xuxes... Jo no podia més, així que me’n vaig anar a dormir. Al dia següent vaig haver d’endur-me-la a l’escola, no em fiava de deixar-la sola a casa, tot i que no se si va ser bona idea. A l’escola els nens es van posar a plorar quan la van veure, per això me la vaig emportar cap a dins, la vaig tancar a la sala d’ordinadors, i me’n vaig anar amb els meus nens. Al cap d’una estona, em van cridar desesperadament dient-me que alguna cosa estava passant en aquella sala, i quan vaig entrar em vaig trobar amb tot un mar de paperam escampat per la classe. La impressora s’havia tornat boja!! De sobte la bromera va obrir un llibre amb olor d’humitat ple de signes estranys, es van fondre els llums, va saltar l’alarma de l’escola i en poca estona es va omplir tot de fum. La bromera tenia la mirada perduda mentre remenava i barrejava líquids de colors... PROU!!! Vaig cridar jo, vaig estirar a la bromera del seu barret i me la vaig endur. Vaig parlar amb ella seriament i desprès de molt insistir em va dir que necessitava una planta amb flor, per elaborar una pòcima per poder arreglar l’escombra. La planta que necessitava era de tija llarga i prima, amb la flor daurada. Ginesta, va explicar-me. Jo contenta vaig contestar-li que aquí estava ple d’aquesta flor, i que tots plegats aniríem a la muntanya i ompliríem cistelles plenes de ginesta per que així pogués reparar la seva escombra. Un cop ja teníem els cistells plens de ginesta, vam sortir al pati per acomiadar-la i per a desitjar-li un bon viatge. Li vam oferir uns quants regals; flors, pots de pòcimes, xuxes i com no, pa de pagès i tomàquets. Es va enlairar deixant un rostre de llum groguenc . A l’escola ara es respirava tranquil·litat, però alguna cosa havia canviat en tots nosaltres. Un pel més decidits, un xic més màgics.

divendres, 3 de gener del 2014

Els video motivadors i les videolliçons!

Benvinguts un altre dia més al meu bloc.

Avui em ve de gust parlar-vos sobre les videolliçons i els video motivadors i la seva diferència.
Fins al dia d'avui jo no era conscient de que aquestes diferències existien, però si que hi son, i son les següents: els videos motivadors són són reproduccions de vídeo que ens transmeten emocions a través de la música, colors, personatges... És un vídeo per veure de manera col·lectiva o amb grup. Per exemple:


Després trobem les videolliçons que són tot el contrari. No son més que reproduccions de vídeo que ens ensenyen conceptes sobre algun tem, però no ens transmeten gaires emocions. Un exemple seria aquest:
















Personalment, des de la meva experiència crec que en l¡àmbit educatiu és molt millor la utilització de vídeos motivadors que videolliçons. A l'escola des de ben petits ens ensenyen vídeolliçons amb una única finalitat, i es la de aprendre els conceptes remarcats en el vídeo. Per això la gran majoria de vegades no recordem ni la mitat de coses que hem vist i escoltat. .
Jo penso així, I vosaltres?