Os presento a la Bromera!

Aquesta és la història de la bromera. Una bruixa que vaig conèixer fa molts anys a la que li agrada molt el pa amb tomàquet. Tot va començar quan passejant tranquil·lament pel carrer dirigint-me a l’escola per anar a treballar, de sobte un tros d’escombra em va caure al cap. Seguidament vaig haver d’estirar els braços perquè una cosa estranya queia amb força i pesadament... AAAAGH! ÉRA UNA BRUIXAA! Jo pensava que del cel hi queia pluja, neu, havia sentit a parlar fins i tot de la pluja de granotes, però fins aquell dia no en sabia res de la pluja de bruixes. Aquesta bruixa en concret, era exigent, rondinaire, lletja, però màgica, especial i molt sàvia... Tota l’estona em preguntava on estava el mecànic, i es que el que volia era arreglar la seva escombra. Vaig decidir acompanyar-la al mecànic , però aquest ens va dir que no volia tractes amb bruixes, llavors vaig pensar en emportar-me-la a casa... i quin viatge que em va donar, quina pallissa de bruixa, queixant-se i rondinant per tot! Per sort va callar quan li vaig plantar damunt la taula un bon plat amb dues llesques de pa amb tomàquet. Després va seure al sofà i mentre mirava un partit de futbol va demanar-me crispetes de colors i moooltes xuxes... Jo no podia més, així que me’n vaig anar a dormir. Al dia següent vaig haver d’endur-me-la a l’escola, no em fiava de deixar-la sola a casa, tot i que no se si va ser bona idea. A l’escola els nens es van posar a plorar quan la van veure, per això me la vaig emportar cap a dins, la vaig tancar a la sala d’ordinadors, i me’n vaig anar amb els meus nens. Al cap d’una estona, em van cridar desesperadament dient-me que alguna cosa estava passant en aquella sala, i quan vaig entrar em vaig trobar amb tot un mar de paperam escampat per la classe. La impressora s’havia tornat boja!! De sobte la bromera va obrir un llibre amb olor d’humitat ple de signes estranys, es van fondre els llums, va saltar l’alarma de l’escola i en poca estona es va omplir tot de fum. La bromera tenia la mirada perduda mentre remenava i barrejava líquids de colors... PROU!!! Vaig cridar jo, vaig estirar a la bromera del seu barret i me la vaig endur. Vaig parlar amb ella seriament i desprès de molt insistir em va dir que necessitava una planta amb flor, per elaborar una pòcima per poder arreglar l’escombra. La planta que necessitava era de tija llarga i prima, amb la flor daurada. Ginesta, va explicar-me. Jo contenta vaig contestar-li que aquí estava ple d’aquesta flor, i que tots plegats aniríem a la muntanya i ompliríem cistelles plenes de ginesta per que així pogués reparar la seva escombra. Un cop ja teníem els cistells plens de ginesta, vam sortir al pati per acomiadar-la i per a desitjar-li un bon viatge. Li vam oferir uns quants regals; flors, pots de pòcimes, xuxes i com no, pa de pagès i tomàquets. Es va enlairar deixant un rostre de llum groguenc . A l’escola ara es respirava tranquil·litat, però alguna cosa havia canviat en tots nosaltres. Un pel més decidits, un xic més màgics.