Tot és provar-ho.

El passat 24 de novembre vaig anar a l'auditori de Barcelona. Mai havia estat en un concert simfònic com aquests, i en un primer moment, al explicar-nos que hauríem d’anar a un, la idea que se’m va passar pel cap no va ser massa bona, vaig pensar que seria bastant avorrit ja que a mi aquest tipus de música mai m’ha agradat. La idea d’anar en grup, i triar el dia i la sessió més convenien al nostre horari va beneficiar l’activitat i las ganes d’anar-hi. Conjuntament amb el meu grup, vam escollir una sessió de diumenge al matí, tot i que havent viscut la experiència, penso que potser per a mi hagués estat millor escollir un altre horari, ja que els diumenges pot ser estic massa adormida de la nit anterior. Concretament vam anar a veure “La tità de Mahler”. Aquesta obra es va dividir en dos parts. La primera va constar d’una peça tocada amb violí, la que em va agradar molt. Vaig aprofitar per tancar els ulls, relaxar-me i visualitzar una mica aquells pensaments del dia a dia. També em va fer tornar a la nit anterior i en general a tots els moments que passo amb persones a les que estimo. Em va fer posar-me la pell de gallina al vindre’m al cap moments fantàstics amb la meva parella, moments que la màgia de la música fan que siguin tant presents i reals com cap altre. Al ser un fragment de mitja hora, no sem va fer llarg i vaig poder-lo gaudir. En canvi la segona part va ser diferent. Va ser un concert d’una hora en el que al començament van començar sonant famílies d’instruments per separat, poc a poc es van anar incorporant més, però no va ser fins ven passada una estona no van començar a sonar tots alhora, i va ser quan més em va agradar el concert. Les diferents tonalitats i ritmes, la barreja de melodies em va fascinar i vaig gaudir d’aquells instants. També m'agradaria remarcar que el tipus de gent qui hi anava era un públic en concret, molta gent gran sobretot, era difícil veure a un grup de joves com nosaltres. Sincerament jo segurament no hagués anat mai a un concert d’aquest tipus ja que com he dit abans no em cridava la atenció, però un cop havent-la viscut, no m'importaria d’aquí un temps tornar-hi i reviure experiència.