La tercera i última part del llibre Va de mestres, m'ha commogut i un dels aspectes que remarco molt
i del que parla molt aquest llibre és el de la FELICITAT. És imprescindible que
les persones estiguem plenes de felicitat. Tot i que hi ha molts tipus de
felicitat o hi han molts graus de felicitat millor dit, crec que aquella que
realment ens omple del tot( almenys a mi) és la que te a veure amb moments
viscuts, experiències, vivències úniques que comparteixes al llarg de la vida
amb aquelles persones que estimes i que precisament estan a la teva vida
perques són felicitat. Aquells moments que queden gravats a la memòria i al cap
i a la fi, el que queda sempre de les nostres vivències és això, records de
temps passats als que molts cops jo desitjaria tornar, per que m'han donat
plena felicitat. De cara als nens es fonamental que visquin el més feliços possible. Com diu al llibre
els nens van a l'escola aprendre i no a divertir-se, però el possible aprendre
sense divertir-se? Penso que una unió d'aquests dos conceptes hauria de ser la clau
de qualsevol mestre, i la clau per a formar persones amb esperit crític, amb
ganes d'aprendre i de qüestionar-s'ho tot. Al cap i a la fi, aquests petits
nens i nenes que tindrem per alumnes seran qui en un futur compartiran lloc en
aquest món amb nosaltres, per tant d'una forma o una altre haurem de conviure
amb ells. Personalment tinc una
filosofia de vida molt positiva, m'agrada anar destacant i desentonant quan
potser la gent del meu voltant ho veu estrany o em mira de manera rara, és el
que mes m'agrada, puc semblar una persona molt reservada, per dins meu tinc
tanta vida i la gent que em coneix sap que ho puc expressat molt bé. Soc
d'aquelles persones que sempre intenta veure alguna cosa positiva, per petita
que sigui, i que es veritat que no es possible viure sempre en una constant felicitat,
hi ha èpoques millor i pitjors, però no acostumo a martiritzar-me massa, visc
el moment i precisament ara estic en un moment de plena felicitat i en el que
m'agradaria menjar-me el món.
L'aspecte que parla de bondat
també el remarco. El fet de tenir bondat penso que com diuen els autors, no es
pot explicar, sinó que s'ha de demostrar, i amb la pràctica és com s'aprèn. és
per això que en un futur quan tingui la oportunitat d'educar com a mestres,
intentaré que els meus nens i nenes sigui bondadosos, més que intel·ligents.
Pot ser una persona és molt intel·ligent però com dèiem en una de les classes
de seminari, si no te un bon fons, si no te
un bon cor, ja pot ser el més intel·ligent del món, que no arribarà enlloc.
En definitiva, ser mestre no és
ni ha estat mai fàcil, però poc a poc i amb bona lletra, si unim tots les
mateixes idees aconseguirem deixar petjada i fer d'aquest món una mica millor
del que ho és ara.
La imatge, resumeix molt bé en
una frase el que tots i totes hauríem de fer, VIURE! Cada dia és únic, encara
que sembli que no, em de pensar que tenim molta sort de ser qui som i d'estar
on estem, per experiència i vivències puc dir que soc afortunada de viure on
visc i de tenir a qui tinc al meu costat. per això jo no deixo de viu-re ni
tant sols un dia! I vosaltres???!!!
