Junts anem més lluny...

El passat 7 de Desembre vaig participar al Gran Recapte conjuntament amb la Carla i dues amigues més. Aquest any no va ser com l'any passat. El darrer any també vaig participar en El Gran Recapte, però estava en un supermercat, parlant amb gent i donant arguments per que participessin amb aquesta causa. Aquest any he estat al ZAL de Zona Franca(Prat). Allà es on es destinaven totes les caixes enormes plenes dels aliments recollits durant les setmanes del recapte. La nostre feina era classificar els aliments per tipus, per exemple, els sucs, els productes de bebès, productes de nadal, llegums, sal, sucre, etc. Vam estar 4 hores que és el que durava el nostre torn classificant aliments. Pot semblar molta estona, però és entretingut, a mi m'agrada fer-ho a més si vas acompanyat d'amics sempre és molt millor. Als torns hi havia música i es un fet que també ajudava molt més i motivava molt a tots els que estàvem treballant allà. En algun moment, parava de fer el que estava fent i mirava al meu voltant, un lloc immens amb un munt de persones coordinades i treballant cohesionadament per poder fer aquest món una mica millor, per poder ajudar a totes aquelles famílies que no poden permetre's una alimentació. Dedicant temps que no recuperarem per fer un acte així penso que és molt gratificant. Em sento molt feliç de poder dedicar el meu temps en coses així. Pot ser hi ha gent que diria, per estar de peu quatre hores i carregar caixes, prefereixo sortir amb els amics o quedar-me a casa, i m'esgarrifa pensar que pot haver gent així, però quan tens als amics allà i alhora veus a tota aquella gent... és una sensació increïble i em sento completament plena per haver col·laborat i haver posat un altre petit granet de sorra per aconseguir recrear un món millor. Recomano totalment la experiència en aquest voluntariat especialment perquè l'he viscut.

Os presento a la Bromera!

Aquesta és la història de la bromera. Una bruixa que vaig conèixer fa molts anys a la que li agrada molt el pa amb tomàquet. Tot va començar quan passejant tranquil·lament pel carrer dirigint-me a l’escola per anar a treballar, de sobte un tros d’escombra em va caure al cap. Seguidament vaig haver d’estirar els braços perquè una cosa estranya queia amb força i pesadament... AAAAGH! ÉRA UNA BRUIXAA! Jo pensava que del cel hi queia pluja, neu, havia sentit a parlar fins i tot de la pluja de granotes, però fins aquell dia no en sabia res de la pluja de bruixes. Aquesta bruixa en concret, era exigent, rondinaire, lletja, però màgica, especial i molt sàvia... Tota l’estona em preguntava on estava el mecànic, i es que el que volia era arreglar la seva escombra. Vaig decidir acompanyar-la al mecànic , però aquest ens va dir que no volia tractes amb bruixes, llavors vaig pensar en emportar-me-la a casa... i quin viatge que em va donar, quina pallissa de bruixa, queixant-se i rondinant per tot! Per sort va callar quan li vaig plantar damunt la taula un bon plat amb dues llesques de pa amb tomàquet. Després va seure al sofà i mentre mirava un partit de futbol va demanar-me crispetes de colors i moooltes xuxes... Jo no podia més, així que me’n vaig anar a dormir. Al dia següent vaig haver d’endur-me-la a l’escola, no em fiava de deixar-la sola a casa, tot i que no se si va ser bona idea. A l’escola els nens es van posar a plorar quan la van veure, per això me la vaig emportar cap a dins, la vaig tancar a la sala d’ordinadors, i me’n vaig anar amb els meus nens. Al cap d’una estona, em van cridar desesperadament dient-me que alguna cosa estava passant en aquella sala, i quan vaig entrar em vaig trobar amb tot un mar de paperam escampat per la classe. La impressora s’havia tornat boja!! De sobte la bromera va obrir un llibre amb olor d’humitat ple de signes estranys, es van fondre els llums, va saltar l’alarma de l’escola i en poca estona es va omplir tot de fum. La bromera tenia la mirada perduda mentre remenava i barrejava líquids de colors... PROU!!! Vaig cridar jo, vaig estirar a la bromera del seu barret i me la vaig endur. Vaig parlar amb ella seriament i desprès de molt insistir em va dir que necessitava una planta amb flor, per elaborar una pòcima per poder arreglar l’escombra. La planta que necessitava era de tija llarga i prima, amb la flor daurada. Ginesta, va explicar-me. Jo contenta vaig contestar-li que aquí estava ple d’aquesta flor, i que tots plegats aniríem a la muntanya i ompliríem cistelles plenes de ginesta per que així pogués reparar la seva escombra. Un cop ja teníem els cistells plens de ginesta, vam sortir al pati per acomiadar-la i per a desitjar-li un bon viatge. Li vam oferir uns quants regals; flors, pots de pòcimes, xuxes i com no, pa de pagès i tomàquets. Es va enlairar deixant un rostre de llum groguenc . A l’escola ara es respirava tranquil·litat, però alguna cosa havia canviat en tots nosaltres. Un pel més decidits, un xic més màgics.

Els video motivadors i les videolliçons!

Benvinguts un altre dia més al meu bloc.

Avui em ve de gust parlar-vos sobre les videolliçons i els video motivadors i la seva diferència.

Fins al dia d'avui jo no era conscient de que aquestes diferències existien, però si que hi son, i son les següents: els videos motivadors són són reproduccions de vídeo que ens transmeten emocions a través de la música, colors, personatges... És un vídeo per veure de manera col·lectiva o amb grup. Per exemple:

Després trobem les videolliçons que són tot el contrari. No son més que reproduccions de vídeo que ens ensenyen conceptes sobre algun tem, però no ens transmeten gaires emocions. Un exemple seria aquest:

Personalment, des de la meva experiència crec que en l¡àmbit educatiu és molt millor la utilització de vídeos motivadors que videolliçons. A l'escola des de ben petits ens ensenyen vídeolliçons amb una única finalitat, i es la de aprendre els conceptes remarcats en el vídeo. Per això la gran majoria de vegades no recordem ni la mitat de coses que hem vist i escoltat. .

Jo penso així, I vosaltres?

Ja tinc Twitter!

Avui parlarem del Twitter!

Avui dia les xarxer socials no fan més que augmentar en popularitat i cada dia que passa en creen de noves. Una d'aquestes és el Twitter. És un servei que permet als seus usuaris enviar i llegir missatges de text d'una longitud màxima de 140 caràcters, denominats tweets o piulades, per mitjà de la mateixa web de Twitter.

Per facilitar la busqueda als seus usuaris, aquest progrma ha creat una sèrie de "hagstags", és a dir, etiquetes. La seva utilització és tan fàcil com posar "#" davant del tema que parlaràs.

Personalment, Fa poc temps que he començat a utilitzar aquesta eina, i crec que és molt interessant i pot ser molt enriquidora. Si mireu a la dreta d'aquest blog, a sobre de les RSS del meu blog, trobareu una imatge d'un ocell on diu Follow me, és dir, segueix-me. Si hi cliques aniràs a parar directament al meu Twitter. A continuació trobaràs una imatge del que he dit.

A que esperes per seguir-me?!

Font imatge: http://datosdereferencia.blogspot.com.es/2013/03/reestructuracioncaixabank-y.html

Utilitzem el Microsoft Word!

La setmana passada a classe de GTIC vam estar treballant el Micresoft Word. Ens van ensenyar eines per poder-lo utilitzar amb més facilitat.

Vam aprendre a citar en un treball. Els pasos són els següents: Anar a "referències" i desprès clirar a "insertar cita", tot seguit s'obrirà una pestanya on hauràs d'omplir les dades corresponents, clicar "acceptar" i ja tenim la cita feta.

També ens van ensenyar a fer index automàtics. I sincerament és una eina molt útil! quantes hores perdudes fent índex durant tot aquest temps...!?

És tan senzill com anar a "Referencias", després a "Tabla de contenido" i per últim "tabla automática."

Per últim vam aprendre a fer una Numeració automàtica de pàgines. Només cal anar a "Insertar" i clicar a "pie de pàgina" i tot seguit s'obrirà una finestreta on podem triar on volem insertar el número de pàgina i quin estil volem utilitzar. 

Noves eines molt eficaces !!

La setmana passada a les sessions de GTIC vam descobrir moltes eines noves per treballar. Una d'aquestes és diu Wordle i serveix per crear un núvol de paraules. Aquest núvol el crea amb aquelles paraules que són més utilitzades a una pàgina web o a un text, i es mostren més grans aquelles paraules que tenen més importancia i són més rellevants. Tenim una sèrie de formats i estils de lletres per triar el que més ens agradi. la més utilitzada és mostra més gran i amb un color més fort i per últim un cop que tenim les paraules podem definir la seva forma.

He creat un Wordle i el resultat ha estat aquest: 

A continuació us parlaré del Glogster que és una eina per a confeccionar pòsters multimèdia. Per poder crear un pòster multimèdia primer cal registrar-se, i per tal de poder accedir-hi cal registrar-se com a teacher o student. Un cop ja estas registrar ja pots crear tants Glogs com vulguis. Aquí us deixo un Glogster extret d'aquesta web:
http://www.glogster.com/julietaparada/glogster-billy-elliot/g-6l88laehcui7a0ru5cqsaa0

Una altre eina que ens van ensenyar va ser la de crear mapes mentals i mapes conceptuals. 

Un mapa mental és una idea que permet estructurar i organitzar el nostre pensament, ens facilita l'expressió d'idees i ho fa de manera gràfica. Podem trobar alguns programes on-line gratis que facilitin fer mapes d'aquest tipus. A continuació un exemple de mapa mental que he trobat en aquesta web: http://www.facmed.unam.mx/emc/computo/mapas/ejemplos.htm

Desprès ens van presentar el mapa conceptual ila diferència és que aquest serveixen per senyalar conceptes claus d'un text.  A continuació podeu trobar el meu primer mapa conceptual, aquest està originat a partir d'un text que ens ha proporcionat el professor de GTIC que es titula: "Dinar de Nadal."

Un altre eina son els Fluxogrames o Diagrames de flux. Son una eina que s'utilitza per representar els procediments que cal seguir per resoldre una tasca. A nivell escolar els hi podem donar dues utilitzacions:

1. Per planificar tasques pròpies de l'escola com per exemple l'acte d'acollida d'un nou professor o alumne a l'escola.

2. Per treballar-los amb els alumnes i fomentar la presa de decisions, la resolució de problemes, la planificació, l'organització, la tria de la informació més rellevant, el compliment de normes i estructures...

Per poder crear un diagrama de flux correctament s'han de seguir una sèrie de normes o pautes que generalment són una sèrie de símbols amb un significat específic.
A continuació veureu els símbols que s'utilitzen i la seva funció:

 Per a pressa de decissions

 Per les operacions d'entrada o sortida

Per començar o acabar

Per pasos, processos o instruccions a seg

L'eina online més útil per poder elaborar diagrames de flux és el Gliffy. No és molt complicada d'utilitzar. Posaré un exemple de diagrama de flux per tal de que us pugueu fer una idea de com són:

Què us semblen totes aquestes eines? És interessant oi?!!! Jo he aprés un munt!

Per a la creació d'aquesta entrada m'he fixat en el blog de la meva companya, Cristina Prieto.

Un llarg camí per aprendre plegats.

Un cop llegida la segona part del llibre, surt el tema d'educar o instruir... Personalment opto per la opció d'educar. Instruir em sembla massa forçat, aquesta paraula em transmet obligació i alhora falta d'interès i de ganes.
La funció d'un mestre no pot ser mai instruir, ja que com he dit, em ve la visió com si obríssim el cap als nens, i els hi guardéssim tota la informació apilotonada, barrejada, sense sentit, només per que s'ha de ser i ho dicta un document. Per això sempre he pensat que la funció d'un mestre ha de ser la de acompanyar, saber guiar als nostres nens a saber conviure en aquesta societat, saber comportar-se de bones maneres, saber relacionar-se, parlar, debatre, dir la seva sense faltar a ningú, sobretot transmetre valors, compartir experiències per que siguin conscients del que esta ben fet i el que no. Mostrar-lis amb exemples allò que volem que entenguin, i si no ho entenen, tornar-ho a provar una i milers de vegades, tractar d'ajudar-los si alguna cosa no els hi surt bé, o els hi costa i no jutjat-los abans d'hora, per que de fet a l'escola estan per alguna cosa, per poder créixer.

Per altre banda, el tema d'observar també em sembla imprescindible. Penso que tots els nens necessiten una atenció individualitzada. És difícil atendre a tots els nens d'una classe per igual, ho dic per experiència. A vegades centres més interès en aquella nena que sempre es queda la última a l'hora d'esmorzar, i al que acaba sempre el primer no li dius res. Penso que és un error ja que els nens necessiten la nostre atenció, el nostre afecte, siguin com siguin, han de veure i notar que estem al seu costat, que poden comptar amb nosaltres per qualsevol cosa, i que no han de tenir por en explicar-nos com se senten. L'observació és una eina molt eficaç per poder valorar a un nen o nena. Mitjançant aquesta observació pots adonar-te'n per exemple si un nen ho esta passant bé o malament, si lo costa o no fer una tasca, si se sent bé o li agrada menjar-se el que sestà menjant... Personalment m'agrada i molts cops sense donar-me conte em quedo observant els nens i nenes, i ja no em refereixo a les aules, sinó pel carrer, m'agrada seguir la mirada dels nens, regalar-lis un somriure i que me'l tornin, jugar a fer cares i que avergonyits em segueixin el joc. Em sento increïblement complerta quan un infant em somriu.